Els germans Enric i Victorià de la Riva, propietaris dels terrenys de la cantonada d’Alí Bei 1 amb Girona 2, van encarregar el 1897 la construcció de la casa a l’arquitecte Enric Sagnier, finalitzant les obres el 1899, amb la intervenció de destacats col·laboradors com Pujol i Barnadas (escultura), Manel Ballarín (treball del ferro), Butsems i Cia (mosaics i paviments), Vilardell (fusteria) i Franzi (marbres).
Durant el període dels anys 70 als 90 del segle XX, va passar a mans de la Generalitat per a ser destinada a les oficines de la Magistratura de Treball, com molts altres immobles que ajudaren a consolidar les institucions democràtiques per via de donacions o adquisicions. És amb aquest canvi d’ús quan es devia realitzar la remunta de la darrera planta amb una estructura recolzada sobre la línia de façana, de la qual penja el nou volum, amb un modern tractament de revestiment de planxes metàl·liques de la coberta.
La Casa Victorià de la Riva forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat, amb un Nivell de Protecció C: Bé d’interès urbanístic, i una qualificació urbanística 13a(p). Les intervencions a l’edifici estan condicionades al manteniment de les façanes, incloent-hi la remunta de l’última planta i dels espais comuns de l’edifici.
Inclosa dins del programa de privatitzacions del patrimoni emprès per la Generalitat entre 2011 i 2015, l’edifici va ser primer venut al fons d’inversió privat Meridia Capital, mantenint les oficines de la Generalitat. Però, el juliol del 2015, un nou grup inversor s’interessà per l’edifici d’oficines de la Generalitat al carrer de Girona. Bonavista Developments SL, soci local del fons britànic Europa Capital Partners, comprà l’edifici del carrer de Girona número 2 per a destinar-lo a un ús residencial, a través d’una promoció d’habitatges de luxe. Es desconeix el preu pel qual va ser comprat, amb una superfície total de 4.944 m², distribuïts en cinc plantes, planta baixa i soterrani.
Es tractava d’una exclusiva promoció de només 19 habitatges de luxe, adients amb el llenguatge modernista de la façana i la sobrietat de l’interior, a les plantes de la 1 a la 4, amb 16 pisos de 126 a 210 m², i a la planta 5, tres àtics de 175 a 225 m². Les obres de transformació d’oficines en habitatges varen realitzar-se el 2017 amb una llicència d’obres majors de rehabilitació i canvi d’ús d’oficines a habitatge (per recuperar l’ús original inicial d’habitatges) de la Casa Victorià de la Riva, resultant-ne un total de dos locals a planta baixa, 19 habitatges repartits entre les plantes pis i 19 trasters al soterrani. El 2018 es va segregar la divisió en propietat horitzontal, però mantenint-se la propietat única de la finca. El gener de 2021, una nova llicència d’obres sol·licitava la legalització de les modificacions introduïdes durant l’execució de les obres.
La comercialització va ser encomanada a Habitaclia, que el 2022 anunciava de nou la venda de l’edifici recentment rehabilitat per la quantitat de 9.500.000 euros. Un dels pisos estava en lloguer per 8.000 euros/mes amb dret a gimnàs i dues piscines, una d’interior i una altra d’exterior. El 2025, Habitat Apartments anunciava el lloguer d’un apartament turístic per a sis persones a Alí Bei 1, i el portal Idealista valorava els habitatges per un preu entre 625.000 i 1.665.000 euros.
Molt més per llegir
Aquest article s’enmarca en la col·lecció de casos d’especulació immobiliària al barri que publiquem els dilluns i que pretenen visibilitzar com aquests processos afecten la vida veïnal. Si voleu estar al dia del que passa a la Dreta de l’Eixample, us animem a unir-vos al nostre nou canal de WhatsApp “AVVDE Notícies” —activeu la campaneta per rebre totes les actualitzacions! També ens podeu seguir a Telegram, Bluesky o Facebook, o visitar la web regularment.
