Dissabte passat, el programa Punt de Fuga de betevé va posar el focus en els 50 anys de les associacions de veïnals de l’Eixample, obrint un debat necessari sobre la salut del nostre activisme. Més enllà de la nostàlgia per les victòries aconseguides, la conversa va llançar una pregunta que ens interpel·la directament: com podem mantenir viva la lluita en una societat cada cop més individualista?.
Resistir per transformar el barri
Durant el debat, Miquel Borràs, president de la FAVB, va ser clar: l’associacionisme veïnal està en un moment de “resistència”, però amb una voluntat intacta de continuar transformant Barcelona. A la Dreta de l’Eixample, aquesta resistència es tradueix en fites recents com la recuperació del Taller Masriera o la pacificació de carrers, demostrant que la participació ciutadana encara té la clau per decidir com volem viure.
Com es va destacar al programa, no es tracta només de demanar un semàfor o una escola, sinó de defensar el dret a intervenir en les decisions polítiques que afecten la nostra quotidianitat. “No som conscients del potencial que tenim com a ciutadania”, recordaven les veïnes als reportatges, una idea que Borràs va reforçar situant les entitats com el motor real dels canvis en l’espai públic i els serveis del barri.
El repte del relleu: de la transversalitat a la urgència
Un dels punts més calents de la conversa va ser la manca de relleu generacional. L’antropòleg Jose Mansilla va apuntar que vivim en una societat on les arrels al territori s’han debilitat; la gent ja no entra a treballar en una fàbrica o botiga per a tota la vida, i això dificulta el sentiment de barri. A més, la crisi de l’habitatge i la mobilitat forçada fan que moltes persones hagin de marxar de la ciutat, trencant els vincles comunitaris.
Mentre les associacions tradicionals som transversals i toquem tots els temes, el jovent tendeix a organitzar-se per temàtiques concretes i urgents, com el medi ambient o el lloguer. Tot i això, el debat va concloure que aquestes noves formes d’activisme i les associacions de veïns estem condemnades a entendre’ns per sumar forces davant de problemes comuns com la gentrificació i la pèrdua del comerç de proximitat.
Una mirada feminista sobre les cures
El paper de les dones va ocupar un lloc central en la reflexió sobre aquests 50 anys de lluita. Es va reconèixer que, històricament, les dones han estat el pilar que ha aguantat la continuïtat de les associacions. Tot i que els rols han canviat, la realitat és que les cures i les tasques domèstiques continuen recaient majoritàriament en elles, fet que condiciona directament el seu temps disponible per a la militància veïnal.
Malgrat la “fatiga activista” que Mansilla va descriure després d’anys d’intensitat social a la ciutat, el missatge final va ser optimista. La memòria de les lluites passades serveix com a connector per a les noves generacions que, d’una manera o una altra, acabaran reivindicant la millora de la convivència i el verd urbà com a eines per a una vida millor.
L’AVV de la Dreta de l’Eixample no és només una oficina on recollir queixes; és l’espai on les propostes individuals es converteixen en un impacte al barri real. Davant d’un mercat immobiliari que ens vol expulsar i un espai públic que sovint ens oblida, enfortir l’associació és la millor garantia per protegir els nostres drets. Sumar-se, fer-se sòcia o participar en els debats ens fa més fortes i ens permet mirar el futur amb la seguretat que la Dreta continua sent casa nostra.
Estem preparades per transformar el nostre model de participació i obrir pas a les noves veus del barri?
